Ingressà a l’orde del Cister (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721). Ensenyà en els col·legis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736. Per encàrrec de l’abat Fornaguera escriví una Historia del real monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948).