Professor a la Universitat de Yale (1895-1935), fou el primer president de l'Econometric Society. Elaborà, dins la tendència del marginalisme, un model d’equilibri general en The Mathematical Investigations in the Theory of Value and Prices (1892). Posteriorment es referí a l’equilibri del mercat concret en què es determina el tipus d’interès (The Rate of Profit, 1907; The Theory of Interest, 1930). Elaborà una fórmula, coneguda com a fórmula de Fisher o equació de canvi de la teoria quantitativa (MV = PT), que relaciona l’oferta monetària i la seva velocitat de circulació amb el nivell de preus.