Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d’Enric VII d’Anglaterra, i amic d’Erasme i de Thomas More. Bisbe de Rochester (1504), en començar la reforma protestant es destacà com a controversista, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia (1527). La seva defensa de Caterina d’Aragó i la negativa a reconèixer l’acta de successió en determinaren l’empresonament (1534), durant el qual fou creat cardenal (1535), i el seu refús de l’acta de supremacia el portà a ésser acusat de traïció, i fou decapitat. Fou canonitzat el 1935. La seva festa se celebra el 22 de juny.