i Fidel Fita i Colomer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita i Colomer
© Fototeca.cat
història hist i història eclesiàstica hist ecl
Historiador i eclesiàstic.
Arenys de Mar, Maresme, 1836 — Madrid, 1917

Ingressà el 1850 a la Companyia de Jesús i féu el noviciat a Nivelles (Bèlgica). Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860. El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d’historiador i publicà La epigrafía romana de la ciudad de León (1868); fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Aquell mateix any 1868 l’expulsió dels jesuïtes el portà a Vals-prèp-de-Lo-Puèi (Alvèrnia), on estudià els dominis dels templers de Velai i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire (1870). Poc després tornà a Manresa i aviat a Banyoles, on residí a l’antic monestir, aleshores Casa Missió Diocesana, on actuà com a superior i organitzà un hospital de sang per als ferits de la guerra carlina. Passà a residir a Madrid el 1876, on fou membre numerari (1879) i director (1911) de l’Academia de la Historia, càrrec que ocupà fins a la mort. Fou també membre de l’Academia Española (que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc) i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra. Col·laborà en un gran nombre de revistes d’història i religioses, així com a “La Renaixença Catalana”. L’enorme quantitat de publicacions de Fidel Fita és dedicada especialment a història eclesiàstica, a epigrafia romana, hebrea i celtibèrica i a col·leccions de documents, i entre les de tema català hom pot destacar Los reis d’Aragó i la seu de Girona (1873), Lápidas hebreas de Gerona (1874), El gerundense y la España primitiva (1879), El Llibre Verd de Manresa (1880), El Principado de Cataluña (1883), Fernando II de Aragón en la historia parlamentaria de Cataluña (1888), La reacción metropolitana de Tarragona y el concilio compostelano del año 959 (1901), Barcelona en 1079 (1903), Epigrafía visigótica en Barcelona (1907) i Renallo gramático (1908). Prologà amb un estudi sobre la personalitat de Bernat Boades, el Llibre dels feits d’armes de Catalunya , que edità Marià Aguiló el 1873, col·laborà a l’edició de Las Cortes de Cataluña de l’Academia de la Historia i fou el més destacat col·laborador hispànic d’E. Hübner en el Corpus Inscriptionum Latinarum . A l’Academia de la Historia es conserven, sense inventariar, una gran quantitat de manuscrits seus, i és interessant la seva correspondència amb els erudits coetanis.

Col·laboració: 
JMPG
Llegir més...