i James FitzJames | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

James FitzJames

duc de Berwick
Història
duc de Berwick
James FitzJames, primer duc de Berwick

història hist
Primer duc de Berwick i comte de Teignmouth (1687).
Molins, Borbonès, 21 d’agost de 1670 — Philippsburg, Württemberg, 12 de juny de 1734

Militar anglès al servei de França. Era fill bastard de Jaume II d’Anglaterra i d’Arabella Churchill, germana del primer duc de Marlborough. Intervingué amb el seu pare en l’intent de recuperar el tron anglès des d’Irlanda. El 1691 s’estabí definitivament a França (hi havia estat educat) i s’incorporà a l’exèrcit francès (el 1693 era ja tinent general). El 1703 es naturalitzà francès, i el 1704 fou enviat per Lluís XIV a la península Ibèrica al capdavant de les tropes franceses al servei de Felip V de Castella, que el féu gran d’Espanya, a l’inici de la guerra de Successió Hispànica, i preparà la invasió a Portugal al capdavant de la totalitat de l’exèrcit; però aviat fou substituït pel mariscal comte de Tessé. Lluità llavors contra els camisards al Llenguadoc; el 1706 conquerí Niça, i Lluís XIV el féu mariscal de França. Tornà aviat al servei de Felip V, que es trobava en un moment molt compromès; des de Portugal passà a Burgos, assumí el comandament de l’exèrcit, recuperà Madrid i es dirigí cap al País Valencià, on tingué lloc la decisiva batalla d’Almansa. Felip V el féu (1707) duc de Llíria i Xèrica amb grandesa d’Espanya. Fou nomenat aleshores governador del Llemosí. El 1708 anà a Flandes en suport del duc de Vendôme. El 1710 Lluís XIV el féu duc de FitzJames. En 1710-13 estigué al Delfinat com a governador, i hi creà un sistema de defensa dels passos alpins.

Signat el tractat de Rastatt (1714), Lluís XIV pogué reforçar novament els efectius de Felip V i envià Berwick (6 de juliol) com a generalíssim dels dos exèrcits, que passà a dirigir les forces assetjants de Barcelona. Adoptà una tàctica extenuant d’atacs i féu que el blocatge fos absolut (Barcelona), fins a arribar al dramàtic l’Onze de Setembre. Dissolgué la generalitat i el Consell de Cent i creà una Junta Superior de Justícia i Govern del Principat i una junta de 16 administradors per a la ciutat. Rebutjà, però, el càrrec de vicari general de la corona de Catalunya-Aragó que li oferia Felip V i, després d’iniciar l’organització dels quarters d’hivern, se'n tornà a França. El 1717 fou governador de Guiena, i fou creat par del regne de França. El 1719 comandà les tropes franceses mandatàries de la Quàdruple Aliança destinades a forçar Felip V a complir els tractats d’Utrecht i Rastatt; entrà d’antuvi per Guipúscoa, però aviat passà a la frontera catalana, amb el seu lloctinent, el mariscal Bonas (el Principat havia estat aixecat en part contra Felip V pel Carrasclet), i oferí, d’acord amb l’agent anglès comte Stanhope, el restabliment del règim constitucional de la corona catalanoaragonesa que pocs anys abans havia ajudat a abolir. La contraofensiva de Felip V i la destitució d’Alberoni impossibilitaren aquesta maniobra política. El 1730 era governador d’Estrasburg. A l’inici de la guerra de successió de Polònia li fou encomanada la direcció de les operacions del Rin. Morí d’una canonada al setge de Philippsburg. Les seves Mémoires foren publicades el 1778.

Col·laboració: 
JMR
duc
Llegir més...