i Mateu Fletxa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mateu Fletxa

Sobrenom amb el qual és conegutel Vell
Sobrenom amb el qual és conegutel Vell
música mús
Compositor.
Prades, Baix Camp, 1485 — Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 1553

Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona. En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en descobreix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià. La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de músics hispànics i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial. Les obres més importants de Fletxa són les ensalades, entre les quals figuren El fuego, La bomba, La negrilla, La guerra, La justa, La viuda, Los chistes, Las cañas, El jubilate i El cantate. Els villancicos conservats de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves, entre les quals es destaca Què farem del pobre Joan?, foren transcrites per a veu i viola de mà. Li han estat atribuïdes determinades peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...