Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya. El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920. Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936. Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española (1926) i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del patrón oro (1929).