Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes. Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes. Té obres religioses, com La caiguda dels àngels (1554) i El judici final (1566). Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred (El banquet dels déus, 1550; Venus i Adonis, 1565). La seva producció millor és la de retratista (L’home del falcó, 1558; La família van Berchen, 1561).