Ramon Folch i Camarasa

(Barcelona, 30 d’octubre de 1926 — Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 2 de gener de 2019)

Ramon Folch i Camarasa

© Fototeca.cat

Novel·lista, autor teatral i traductor.

Fill de Josep Maria Folch i Torres, estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés. Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet, la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom, concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor (Un vailet entre dos reis, 1951, premi Ciutat de Sabadell; Aquesta petita cosa, 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona; Dues hores, 1958; La pista, 1967, premi Joan Santamaria de teatre). Fou molt important la seva tasca com a traductor al català, a la qual es dedicà íntegrament alguns anys (prop de dos-cents títols). El 1959 es publicà el Diari d’Anna Frank, primera de les seves traduccions, sobretot de l’anglès i el francès, però també de l’italià i el castellà. Sobresurten, entre d’altres, Un món feliç, d’Aldous Huxley, Homenatge a Catalunya, de George Orwell o diverses novel·les de Graham Greene, i combinà les versions de clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov o Mailer), amb el gènere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Highsmith), l’assaig (Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren) i els autors juvenils o populars (Blyton, Martín-Virgil o Candel). Del 1973 al 1986 treballà a Ginebra com a traductor de l’Organització de les Nacions Unides.

Fora del gènere teatral començà a publicar el 1954, amb el recull de poemes L’aigua negra, i amb la novel·la Camins en la ciutat, gènere que conforma el gruix de la seva obra original, de la qual es poden esmentar els títols La maroma (1957, premi Joanot Martorell 1956), El meu germà gran (1958), El nàufrag feliç (1959), L’alegre festa (1965), La visita (1965, premi Sant Jordi 1965), L’estiu més bonic (1967), Tota aquesta gent (1965), El no (1967), Cap de setmana damunt l’herba (1967, premi Joan Santamaria de novel·la), No ploris, home (1965), Les meves nits en blanc (1972), Sala de miralls (1982, premi Ramon Llull 1981), Estrictament confidencial (1983, premi Ramon Llull 1982), Testa de vell en bronze (1998, premi Sant Joan 1997), i les narracions La sala d’espera (1961, premi Víctor Català 1960), Tota una altra cosa (1973), Quan el terror truca a la porta (1977), Manual del perfecte escriptor mediocre (1991, premi Pere Quart d’humor i sàtira) i, en el mateix estil, Manual de la parella mediocre (2005), i la novel·la Contra el silenci (2006). Autor de llenguatge net i directe, el seu món tendeix a reflectir l’experiència personal i oscil·la entre la nota realista i la intenció psicològica. És també autor de la biografia paterna Bon dia, pare (1968). En 1968-73 es feu càrrec de la segona etapa de la revista En Patufet. Des del 1981 adaptà per a còmic l’obra del seu pare Aventures extraordinàries d’en Massagran, de la qual fins el 2002 se’n publicaren 15 àlbums. Fou el principal impulsor de la Fundació Folch i Torres, dedicada a la preservació, l’estudi i la difusió del llegat del seu pare i dels quatre germans d’aquest, els quals també destacaren en els camps respectius. El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2006 el doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2015 el premi de la Fundació Lluís Carulla a la trajectòria.