Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa. Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants (1925-27) i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936. Dirigí la publicació Portaveu de l’Associació Escolar Artística (1912-13) i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Juntament amb els seus germans Manuel i Josep Maria fou un assidu col·laborador de la revista En Patufet, on del 1905 al 1918 publicà una vintena de contes, i la novel·la de fulletó Història meravellosa d’en Joan Estornell (1905). Fou també un articulista prolífic a la premsa, amb ressenyes, contes, crítiques, cròniques i comentaris, publicats sobretot a La Veu de Catalunya, Cu-Cut!, Diario de Barcelona i El Matí. És fill seu el metge Lluís Folch i Camarasa.
Lluís Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Pedagog, crític d’art i publicista.