Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes. Com a diputat provincial de Barcelona presentà (1909) un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució. Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista (1887-95) de Sabadell, L’Arc de Sant Martí, Renaixement, Ofrena, Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols! i La República de les Lletres de València. Era pare del crític literari i poeta Joaquim Folguera i Poal.