Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó. Un 30% del territori és ocupat per alzines sureres, i un 20% ha estat dedicat tradicionalment als garrofers, actualment en estat gairebé d’abandó. L’agricultura de regadiu es limita a unes 20 ha prop del riu. Però la principal activitat de la població és el treball a les properes fàbriques de la Vall d’Uixó. La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població. Al s XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt. El poble (892 h [2006], fondeguillers; 211 m alt.), que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del Belcaire. Era lloc de moriscs (27 focs el 1602) pertanyent a la fillola de la Vall d’Uixó. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Dins el terme hi ha els despoblats de Benixabdó i de Castro.