i Norbert Font i Sagué | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué
© Fototeca.cat
geologia geol, espeleologia espel i literatura lit
Geòleg, espeleòleg i escriptor.
Barcelona, 1874 — Barcelona, 1910

Fou ordenat sacerdot el 1900. Des de molt jove col·laborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals (el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya ; el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904; el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres). El 1896 acompanyà l’espeleòleg E.A. Martel a la fou de Bor, i a partir d’aleshores es dedicà intensament a l’espeleologia, ciència de la qual fou l’introductor a Catalunya. Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya féu una enquesta els resultats de la qual li permeteren d’establir un Catàleg espeleològic de Catalunya. Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní (1897), l’avenc del Bruc (1898) i la Ferla de Garraf (1898), on arribà a 170 m de profunditat; el 1899 féu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades, i el 1901 davallà al forat de Sant Ou del Mogrony. Llicenciat en ciències naturals, el 1902 fou comissionat per a estudiar la possibilitat de trobar aigua potable a Río de Oro. El 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i publicà un Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicat a Catalunya . El 1906 anà a Conca, i hom li deu la popularització de la Ciudad Encantada. Membre de la Junta de Ciències Naturals de l’ajuntament de Barcelona, creà el Museu Petrogràfic, a l’aire lliure, del parc de la Ciutadella. Amb Jaume Almera contribuí a la formació de la col·lecció paleontològica i mineralògica de la Institució Catalana d’Història Natural (1905). Entre les seves nombroses obres hom pot destacar una Història de Catalunya (1899), de caràcter vulgaritzador, un Breu compendi de la història de la literatura catalana (1900), Història de les ciències naturals a Catalunya del segle IX al XVIII (1908), El Diluvi bíblic segons la geologia (1909) i Notes científiques . Col·laborà en diverses publicacions, entre les quals “La Veu de Catalunya”.

Col·laboració: 
JIg
Llegir més...