i Francesc Fontanella i Garraver | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Fontanella i Garraver

Literatura
literatura lit
Escriptor, fill de Joan Pere Fontanella i germà de Josep.
Barcelona, 1610/20 — Perpinyà, 1680/85

Col·laborà en la política secessionista del seu pare i del seu germà. Es doctorà en dret el 1641. El 1642 era superintendent d’artilleria (d’aquell any és el madrigal a Francesc Barra), i el 1643 acompanyà Josep al congrés de Münster. Estigué a Barcelona fins el 1652 (tres poemes es refereixen al setge de la ciutat d’aquell any), i emigrà, amb Josep, a Perpinyà. El 1657, morta la seva segona muller, ingressà a l’orde dominicà; el 1660 fou ordenat de sacerdot, i predicà la quaresma a la catedral de Perpinyà en 1674-79; el 1675 era ja prior del convent de Sant Domènec. Sembla segur que restà a Perpinyà fins a la mort. En la primera etapa de la seva obra literària —tota dins l’estètica estricta del barroc— es reflecteix l’optimisme del moment polític, a l’inici de la guerra dels Segadors; Fontanella era el centre d’un cenacle literari, i amb els seus amics féu un intent —que explicita a la lloa de la tragicomèdia Amor, fermesa i porfia, escrita vers el 1640 per a ésser representada pels mateixos components del grup en cases ciutadanes— d’incorporar els corrents literaris moderns (els seus models eren sobretot els castellans) a la literatura catalana. Tant en aquesta peça com en la seva producció poètica es mou dins els esquemes bucòlics tradicionals: el Tajo de Garcilaso (poeta molt admirat per ell) esdevé el Besòs i el Llobregat, i a les seves ribes els pastors expliquen llurs penes amoroses (Fontanella hi figura sota els noms de Gilet —hom coneix els primers poemes seus amb el nom de giletes— i de Fontano), i en el viatge a Münster escriví als seus amics descripcions poètiques del paisatge (Caminant per lo riu Mosa...). El 1641 havia publicat un Panegíric a la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat. L’evolució desfavorable de la guerra marcà un tombant en la seva producció: la seva segona obra dramàtica, Lo desengany, escrita vers el 1650, poema mitològic sobre les noces de Vulcà i Venus, glossa el desengany de Mart i com és d’efímer l’amor; hi és important l’element grotesc. Ja dominicà, féu (llevat d’algunes composicions burlesques) poesia religiosa —Llàgrimes d’una ànima rendida als peus de son Redemptor, Desengany del món, emblemes o empreses (1658) a la canonització de Tomás de Villanueva, etc—, on es penedeix del passat i desenvolupa el tema de la caducitat de la vida i el pas del temps, dins un estil molt influït pel culteranisme. Fontanella és un dels escriptors més interessants del s XVII català; la seva obra no fou redescoberta fins a la Renaixença (Rubió i Ors, Pers i Ramona, el qual l’edità fragmentàriament), i encara modernament és, en una gran part, inèdita.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...