Es formà amb G. Gončarov i S. Astaf'jeva. Després de debutar el 1934, obtingué un gran èxit amb Le Baiser de la Fée (1935), d’Ashton, i es convertí en la principal ballarina del Sadler's Wells i del Royal Ballet. Des del 1954 fou presidenta de la Royal Academy of Dancing. Entre les seves actuacions cal esmentar les de Nocturne (1936), Dante Sonata (1940), Daphnis et Chloé (1951), El llac dels cignes (1954), dirigida per R. Nurejev, amb el qual formà parella sovint i Paradis Perdu (1967), de R. Petit. Considerada una de les millors ballarines del s. XX, el 1979 li fou atorgat el títol de “prima ballerina assoluta”.