Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva. El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya. L’esplendor màxima fou als s. XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII. Les abadies de Poblet (1153) i de Vallbona d’Elna (1242) en foren filials. Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna. Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la decadència. El 1764 li fou suprimit el títol abacial, i les seves rendes foren unides a la seu de Perpinyà. El 1791 foren venuts els notables edificis monàstics, que foren comprats i restaurats pels cistercencs de Senanca (Provença), que hi restabliren la vida monàstica del 1858 al 1905; s’hi refugià i hi morí, el 1870, Antoni M.Claret. L’església, iniciada el 1157 i acabada a la fi del s. XIII, és de transició; el claustre és també del s. XIII, i la sala capitular, el celler, el refectori i el dormitori, d’un gòtic perfecte, són del 1180 al 1210. Odilon Redon deixà als murs de la biblioteca algunes de les seves pintures més importants (1910-11).