i Lleó Fontova i Mareca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lleó Fontova i Mareca

Teatre
Lleó Fontova i Mareca en una escena del sainet Tres i la Maria , de Narcís Campmany
© Fototeca.cat
teatre teat
Actor i autor teatral.
Barcelona, 1838 — Barcelona, 1890

Debutà al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca . Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà (1864) amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor. L’èxit de Les joies de la Roser (1866), al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català. El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F.Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa. Actuà encara uns quants mesos al Teatre Novetats. Com a autor deixà comèdies, com Un tarit-tarot (1883), Vuits i nous (1884) i La raó del pont de Lleida (1885), i monòlegs, com 505 (1880), La gran diada (1888), etc. S.Rusiñol escriví expressament per a ell el monòleg L’home de l’orgue (1890). La seva filla Caterina Fontova i Planes (Barcelona 1866 — Buenos Aires 1924) es destacà com a actriu. El seu fill Conrad Abelard Fontova i Planes (Barcelona 1865 — Buenos Aires 1923), compositor, estudià amb C.G.Vidiella i F.Pedrell. Passà a Buenos Aires (1897), on fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes (Barcelona 1875 — Buenos Aires 1949), violinista i professor de música, que creà (1911) la Sociedad Argentina de Música de Cámara i dirigí la primera orquestra de cambra argentina (1916); creà l’Asociación Filarmónica Argentina (1920) i escriví un Método de violín .

Col·laboració: 
MAV / JRJ / RPA
Llegir més...