L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s. XI. El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs. Als s. XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592. Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s. XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir. Fou molt restaurat al s. XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir els religiosos del Sagrat Cor.