Als quinze anys començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà com a cartellista. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República. Es feu molt popular pels seus cartells, que estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època.
Després de passar per camps de concentració, s’exilià el 1939 a París, on continuà la seva tasca artística alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia —dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre—, la pintura i la litografia. També treballà en l’edició i la il·lustració de llibres per a bibliòfils amb aiguaforts i litografies. Exposà a Perpinyà i feu decoracions per al Casino de Canet de Rosselló.
Posteriorment, anà a Mèxic, on produí una revista de tipus parisenc que presentà a Ciutat de Mèxic (1948). A partir del 1949, fixà la seva residència a Nova York, des d’on feu nombrosos viatges per Europa i les Amèriques i desenvolupà la seva activitat d’artista polifacètic: dibuixà còmics de cowboys i il·lustracions per a revistes de gran tiratge; fou director artístic de l’empresa Dana Perfumes Internacional i de la revista Temas Magazine i dissenyà i executà escenografies per a uns programes de desenvolupament veïnal de l’Ajuntament de Nova York.
També practicà la fotografia com a document social, captant imatges de Nova York, Roma, París, Londres, Ciutat de Mèxic i San Francisco, entre d’altres. Durant els anys seixanta, fotoreportatges seus foren publicats en revistes nord-americanes i en El Correo Catalán.
Col·laborà amb Salvador Dalí en el disseny d’escenografies i, el 1966, en un Happening by Dalí, espectacle estrenat al Philharmonic Hall del Lincoln Center. També pintà la sèrie d’acrílics Cases catalanes vora el mar.
El 1973 tornà a Catalunya i continuà la seva activitat com a artista plàstic. Instal·lat prop de Banyoles, començà la redacció de les seves memòries, que publicà en tres volums: Memòries d’un cartellista català 1931-1939 (1995), Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial (1999) i París, Mèxic i Nova York (2004).
Com a memorialista ha deixat tres llibres autobiogràfics que són el testimoni particular de tota una època i una situació: Memòries d’un cartellista català (1931-1939) (1995), amb una segona edició revisada i canvi de títol —Memòries d’un cartellista del 36 (1931-1939) (2006)—; Un exiliat de tercera: A París durant la Segona Guerra Mundial (1999), premi Crítica Serra d’Or, obres molt polèmiques, sobretot la segona, per la seva visió desmitificada de l’exili parisenc; i París-Mèxic-Nova York. Memòries 1945-1951 (2004). A més del seu treball com a cartellista, relata la vida dels exiliats anònims a París i una visió sorprenent del París ocupat pels nazis, així com l’anada a Mèxic i la descoberta de Nova York, on visqué al llarg de vint-i-tres anys. En morir treballava en un quart volum que havia de recollir les dècades dels anys cinquanta i seixanta.
Els darrers anys de la seva vida fou un actiu membre de la Comissió de la Dignitat, dedicada a reivindicar el retorn dels documents requisats a la Generalitat de Catalunya per l’exèrcit franquista i dipositats a Salamanca.
Entre altres reconeixements, l’any 1985 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 1996 el Premi Canigó. Dos mesos després de la seva mort rebé un homenatge pòstum al Palau de la Generalitat.