Amb les seves sàtires, en vers o en prosa, com Lisica kaznodej (‘La guineu tresorera’, 1762), i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ (‘L’ignorant’, 1782), es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa. La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular.