Drena també el terme el riu de Xiva. El territori, molt accidentat (comes de la Fatarella, mola de Miró), és ocupat en una bona part (unes 2 600 ha) per alzines, pins i matollar. L’agricultura és predominantment de secà: cereals (500 ha) i vinya; el regadiu (unes 100 ha) és destinat a cereals, hortalisses i farratge. Hi ha cria de bestiar porcí i avicultura. Hi té tradició l’espardenyeria, avui en regressió. La vila
(513 h agl [2006], forcallans
; 699 m alt.) és a l’enforcament que formen el riu de Calders i la rambla de Cantavella abans de desembocar al Bergantes. La plaça major és porticada, i l’antic palau dels Osset és actualment la casa de la vila. L’església parroquial (Santa Maria) conserva l’absis del s. XIII, però fou molt modificada al s. XVIII; és decorada amb frescs de Joan Francesc Cruella. El campanar és obra de Josep Aiora. Són notables les danses processionals folklòriques (ball pla, ball de Sant Vito, ball dels dansants, de les gitanetes, dels negrets, dels llauradors i de les llauradoretes), que hom balla en festes assenyalades, entre les quals la Santantonada
. La carta de poblament de Forcall fou concedida el 1246. Davant Morella representa sempre una actitud d’oposició: fou urgellista, durant la guerra contra Joan II estigué al costat de la generalitat, figurà en el moviment de les Germanies, etc. Dins el terme hi ha la moleta dels Frares o de Ribori, amb les ruïnes d’un poblat ibèric important que es romanitzà i esdevingué una petita ciutat romana, identificada per alguns autors amb Bisgargis
, citada per Ptolemeu com a municipi de dret llatí; hom hi ha fet, però, només una excavació, no publicada. El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Joaquim de la Menadella i la masia de les Refoies.
Vista del poble de Forcall
© CIC-Moià
riu de Forcall
) i de la rambla de Cantavella amb el Bergantes.