En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius. Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre (que el 1985 absorbí totalment), a les companyies mineres Carbons de Berga (que el 1992 liquidà totalment) i Minas y Ferrocarriles de Utrillas— i a la Constructora Pirinenca, entre d’altres.
Primera empresa elèctrica catalana, a la meitat dels anys vuitanta l’administració central determinà, dins el pla de sanejament del sector elèctric, la venda d’importants participacions en les centrals nuclears Vandellòs II i Ascó I (1985), del 20% que tenia en el capital d’Eléctricas Reunidas de Zaragoza —a favor d’ENDESA (INI)— i de la transferència a ENHER (INI) d’un 9% del mercat català. El 1985 passà a controlar Forces Hidroelèctriques del Segre. La delicada situació financera de la societat desembocà (1987) en la suspensió de la cotització en borsa de les seves accions. Posteriorment, la majoria de les accions de FECSA passaren a mans d’ENDESA, que el 1998 controlà totalment l’entitat, bé que l’empresa ha continuat mantenint el nom.