Diputat democratacristià d’ençà del 1958, fou secretari polític del seu partit (1969-73) i ocupà diversos ministeris: d’Inversions de l’Estat (1969-70), de Defensa (1974-76) i d’Afers Estrangers (1976-79). L’any 1980 fou nomenat primer ministre, però dimití (1981) arran de l’escàndol de la lògia francmaçònica P-2. Nomenat vice-primer ministre en el govern de coalició presidit per Bettino Craxi (1983), l’any 1986 fou elegit president del seu partit.