i Fornells de la Selva | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Fornells de la Selva

Municipi
Gironès
Església i cases de Fornells de la Selva a la comarca del Gironès
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.
Població: 
2.295 h
[2009]
Extensió: 
12 km2

Situació i presentació

Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart (NE) i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva (aquest de la comarca de la Selva), i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix. El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi. A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la Barceloneta, la Selva, el Mas Cases i el Mas Serra, la urbanització Fornells Parc, a més de nombroses masies. Hi passa, a més de l’esmentada carretera N-II, el ferrocarril de Barcelona a Portbou, que té una estació vora del nucli urbà de Fornells. Hi ha un seguit de camins veïnals que enllacen Fornells amb els altres pobles de la rodalia, com Palau-sacosta, Campllong, Llambilles i Quart.

La població i l'economia

L’evolució de la població (fornellencs) presenta a Fornells una línia ascendent continuada, excepte una lleugera inflexió de la primeria del s. XX, aviat superada. El fogatjament de vers el 1380 donava la xifra de 38 focs, la majoria d’eclesiàstics. El 1553 es repetí el mateix nombre de focs, que representaven aproximadament uns 170 h. El 1718 hi havia 180 h i el 1787 n'hi havia 374. El 1860 habitaven a Fornells 861 persones, repartides en 160 cases, de les quals 77 eren agrupades al cap de municipi i la resta es repartia entre 11 cases al veïnat de la Barceloneta i masies disseminades. A la fi del s. es produí una lleugera baixa demogràfica en comptar-se només 756 h. El 1930 n'hi havia 798, 858 el 1960 i 900 h el 1970. El 1981 s’assoliren 944 h, que van passar a 1 152 el 1991 i a 1 627 el 2001. L’any 2005 s’arribà als 1 884 h. Aquest creixement demogràfic és atribuïble a la proximitat dels centres industrials de Girona i Cassà de la Selva, amb els quals el municipi de Fornells té bona comunicació. La bona qualitat de la terra i l’abundor d’aigua, tant superficial com subàlvia, ha donat lloc a una agricultura florent i diversificada, amb un predomini del secà. Hi ha també pastures permanents i terres forestals. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat, blat de moro), els arbres fruiters (pomeres, pereres i nogueres), el girasol i el farratge. Els regadius han permès, a banda de les plantacions de fruiters, arbredes per a fusta d’embalatge i mobiliari, a la riba de l’Onyar. A Fornells, a causa del bon farratge, sempre hi ha hagut cria de bestiar, incrementada amb la cria en massa que permeten les granges. S'hi crien vedells, porcs i aviram. La indústria ha esdevingut una activitat important al terme. La zona industrial de Fornells, situada als marges de la N-II, inclou diverses indústries dedicades a la fabricació de material elèctric, per a la construcció i alimentàries, i locals comercials, tallers i magatzems de firmes del ram metal·lúrgic, especialment de l’automoció i d’electrodomèstics. En el terme del poble es fabriquen elements per a la construcció, especialment teules i rajoles, aprofitant els sectors argilosos que hi abunden. L’activitat econòmica és completada amb la presència d’establiments d’allotjament de diversos tipus (hotel, càmping i casa de pagès); moltes de les cases que inicialment foren de segona residència han esdevingut de residència permanent.

Església de Sant Cugat de Fornells de la Selva
© Vicenç Salvador Torres Guerola

El poble de Fornells de la Selva

El poble de Fornells de la Selva (102 m i 1 329 h el 2005) és situat a l’esquerra de l’Onyar. La seva església parroquial és dedicada a sant Cugat i apareix documentalment el 1032, en la donació d’un alou del terme de Fornells que féu Eribau, vescomte de Cardona i ardiaca de Girona, al prevere Guadamir. El mateix Eribau, el 1090, quan era bisbe d’Urgell, féu donació d’un altre alou situat a la parròquia de Sant Cugat de Fornells a Sant Vicenç de Cardona. El temple actual és de la segona meitat del s XVI, de tradició gòtica amb força elements renaixentistes i fortificat. El lloc és esmentat des del 922 i el 1698 era de la corona. La festa major és al juliol, i la festa petita es fa per l’abril. Al primer diumenge de setembre té lloc un romiatge al santuari de la Mare de Déu dels Àngels, al municipi de Sant Martí Vell.

Altres indrets del terme

La documentació antiga fa esment d’un castell de Fornells des del 1049, que fou cedit pels comtes Ramon Berenguer I i Elisabet a favor d’Hug Guillem i dels seus. Més endavant, del 1053 al 1071, apareix en poder de la branca dels primers senescals de Barcelona, establerts a Amer, que més endavant es fusionaren amb la família Montcada, a la qual va pertànyer la seva possessió fins al principi del s. XIV. Retornat a la corona, l’infant Joan el va vendre amb la seva jurisdicció a Francesc de Santcliment el 1328 i, més tard, apareix de nou en poder de la reialesa. L’antic castell, convertit en masia, guarda vells elements medievals i en especial les ruïnes de l’antiga capella romànica de Santa Maria del Castell, d’una nau amb la volta esfondrada i absis, que fou restaurada al s. XVIII en la part ponentina, on hi ha la porta i el campanar d’espadanya. El nomenclàtor del 1860 assigna al terme de Fornells 53 masies, moltes de les quals esmentades des dels s. medievals com a Aimeric, l’Amalric, Busquets, Can Goi, el Pont, la Serra, Casals, Mas Salvà, la Serra de Gornau o la Torre d’Estrac, fortificada, del s. XVI.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...