i Climent Forner i Escobet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Climent Forner i Escobet

Literatura    Cristianisme
poètica poètica i història eclesiàstica hist ecl
Poeta i eclesiàstic.
Manresa, Bages, 31 d’octubre de 1927

Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de “L’Infantil”. La seva poesia, d’una gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos: Els únics mots (1964), La rel més obscura (1970), Arondeta (versos perversos) (1973), La Benaurada (1975) i Àlbum de família (1980). Amb L’ull de Taüll (1983), començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica. Posteriorment, aparegueren els poemaris: Liridonvau, liridonvon (1989), Carrer major, 20 (1992), Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993), Un llarg hivern a Castellar de n'Hug (Diari d’un rector) (1996) i A sou d’amor (2002), els reculls Fulls en el Full (1998), Goigs marians del Bisbat de Solsona (2001) i De cim en cim. Goigs i auques populars (2004), i una versió moderna i poetitzada de Llir entre cards (2001), d’Ausiàs March. Ha publicat també contes infantils i, des dels seus articles a la premsa, ha propugnat una justificació cristiana del nacionalisme català, que sovint ha suscitat polèmiques. Fou guardonat amb el premi d’Honor Jaume I d’actuació cívica (1977) i amb la Creu de Sant Jordi (1999).

Llegir més...