Fundà el Théâtre d’Art (1890), sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista; hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres. Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” (1905). El 1912 fou elegit príncep dels poetes. Publicà Ballades françaises (1897 i següents), formalment renovadores. Les Chroniques de France, recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant.