Vida i obra
Estudià a l’Institut Balear fins al 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917. Un any després obrí el seu despatx professional a Palma. El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears, càrrec que ocupà fins el 1936. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma (1925-30), acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de San Fernando i vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. El 1933 fou nomenat arquitecte municipal de Palma.
Relacionat amb els arquitectes i els intel·lectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals: convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme (Clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des Molinar); a les seves darreres obres depurà el seu tradicionalisme d’elements decoratius accessoris i creà una arquitectura sòbria i racional: Grup Escolar Jaume I (~1935), a Palma, en col·laboració amb Karl Hack.
Com a urbanista, projectà a Palma alguns projectes més ambiciosos, com la Casa de Correus a la plaça de Weyler i unes escalinates del Mirador de la Seu, obres que finalment no es dugueren a terme. També a Palma realitzà el monument a Joan Alcover, a la plaça de la Reina, i el jardí i la columnata de la plaça Garcia Orell, conjunt inacabat en què introduí espais verds i d’esplai.
En el vessant literari, la seva obra dels primers anys també s’inscriví en el corrent noucentista que conegué a Barcelona. Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, el 1921 publicà L’art de construir les ciutats i la reforma de Palma, on es mostrà partidari de l’aplicació dels principis sobre planificació urbana defensats per Sitte. D’aquest teòric, agafà la concepció artística de l’urbanisme, que es pot sintetitzar en la idea que l’urbanista no és tan sols un tècnic, sinó també un artista. També n’heretà l’interès per conservar els ambients de les ciutats antigues. A més, teoritzà sobre la cerca de solucions, en l’estudi del passat, per a l’urbanisme del present.
Defensor de l’art tradicional, estudià l’arquitectura local en obres com Elogio de las casas señoriales de Mallorca (1924), Las determinantes góticas de la catedral de Mallorca (1929), Las lonjas catalanas de comercio (1934), Influencias de Guillermo Sagrera en la arquitectura religiosa de Mallorca (1935) i El claustro de San Francisco (1935). Es mostrà a favor de les arrels gòtiques en l’arquitectura mallorquina i de les influències tan sols superficials de la tradició italiana.
El 1931 publicà La urbanització de Palma. Ciutat antiga i ciutat moderna, sobre una conferència llegida a l’Ateneu de Palma, on propugnà la divisió de la ciutat en zones funcionals ben delimitades: la residencial o dormitori, la de treball i la d’esbarjo. Així i tot, no especificà els emplaçaments concrets. També fou partidari, com a racionalista, de la utilització de la casa bloc amb l’objectiu d’abaratir els costos per a solucionar el problema de l’habitatge. Aquests plantejaments són presents en L’esdevenidor de la nostra ciutat. Urbanisme mínim (1934).
Com a polític, fou president de Nostra Parla (1916), i membre fundador i primer president del Centre Regionalista de Mallorca (1917-19). Pel desembre del 1919 ingressà al Partit Liberal i, el 1923, fou escollit batlle de Palma. Durant la Segona República participà en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia. Fou un dels principals redactors de la segona època de La Veu de Mallorca. El 1946 fou nomenat a títol pòstum magister de la Maioricensis Schola Lul·lística.
El 1931 publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca, un recull dels principals articles i parlaments de la seva època regionalista, on defensà un nacionalisme basat en la democràcia, en la cultura i en la fidelitat a l’origen de la llengua. En aquesta obra considera Mallorca com una regió amb dret a autonomia dins de la nació composta pel conjunt de territoris de parla catalana. El 1933 escriví en la revista La Nostra Terra l’article “Els nostres renaixentistes i la política d’un segle”, on feu un balanç del nacionalisme a l’illa. I el 1934 publicà La irradiació estètica de l’obra lul·liana.
El seu fons es pot trobar majoritàriament a la Biblioteca Pública de Mallorca, a la Biblioteca Municipal de Palma i a la Biblioteca Bartomeu March. Algunes de les seves obres es poden consultar també a la BNM.
Compromès políticament i socialment, destacà com a teoritzador del regionalisme a Mallorca i per la tasca com a arquitecte. Ha estat objecte de diversos estudis i trobades d’especialistes que han analitzat a fons la seva obra. Arran de la seva mort, els seus companys li dedicaren un homenatge pòstum: In memoriam Guillem Forteza, arquitecte mort a la Ciutat de Mallorca dia XXII d’octubre de MCMXLIII, obra de la qual es feu una reduïda edició mecanografiada, a càrrec de Miquel Ferrà. S’hi incloïen treballs de Maria Antònia Salvà, els seus germans Miquel i Bartomeu Forteza, Guillem Colom, Josep M. López Picó, Pere Ribot, Miquel Dolç i Dolç, Mn. Bartomeu Barceló, Guillem Massot, Joan Pons i Miquel Ferrà.
Bibliografia
- Cantarelles, C.: “La tradició gòtica”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 38-39.
- Forteza Steegmann, F.: “Aspectes biogràfics i familiars”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 31-32.
- Fullana, M.: “Un dibuixant a l’oficina de l’arquitecte”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 35-37.
- Massot, J.: Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), PAM, Barcelona 1978.
- Oliver i Jaume, J.: “L’arquitecte Guillem Forteza i les construccions escolars a les illes”, Lluc, Palma 1976, p. 18-21.
- Oliver i Jaume, J.: “Arquitecte escolar per excel·lència”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 28-30.
- Oliver I Jaume, J.; SEGUÍ, M. (ed.): Guillem Forteza arquitecte escolar, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Palma 1993.
- Pons i Pons, D.: “Els germans Forteza, l’altra cara de la caricatura Villalonguiana”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 40-44.
- Seguí, M.: Arquitectura Contemporánea en Mallorca (1900-1947), Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears, Palma 1990.
- Seguí, M.: Estudis sobre arquitectura i urbanisme, PAM, Barcelona 1984.
- Seguí, M.: “La tradició constructiva del país”, El Mirall, 61, Palma 1993, p. 33-34.
- Seguí, M.: Urbanisme i arquitectura a les Balears. Segle XX, Documenta Balear, Palma 2000.
- Sureda, J.; Alomar, G.: Guillermo Forteza arquitecto, Palma 1946.