Franco Fortini

(Florència, 1917 — Milà, 1994)

Pseudònim de l’escriptor italià Franco Lattes.

De formació marxista, col·laborà en nombroses publicacions i fou catedràtic de crítica literària a la Universitat de Siena. La seva poesia, influïda per l’hermetisme, gira entorn de la consciència del fracàs en l’acompliment d’esperances i desigs: Foglio di via (1946), Poesia ed errore (1959), Una volta per sempre (1963), Questo muro (1973), Paesaggio con serpente (1984). Com a assagista, al costat del seu interès per la política contemporània i la literatura, es revelà com un moralista polèmic: Dieci inverni 1947-1957 (1957), Verifica dei poteri (1965), L’Ospite ingrato (1966) Ventiquattro voci per un dizionario di lettere (1968), Questioni di frontiera (1977), Insistenze (1985), etc. Publicà també la novel·la Agonia del Natale 1948 i traduí Brecht, Proust i Goethe (Faust, 1970).