Nascut Lukas Fuchs dins d’una família jueva, el 1933 marxà a París amb la seva família, on estudià piano amb L. Lévy i composició amb N. Gallon. El 1937 s’establí definitivament als EUA, on es nacionalitzà el 1942 i es canvià el nom. Prosseguí la seva formació al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on feu estudis de piano, direcció i composició. Estudià, entre d’altres, amb Serge Koussevitzky i Paul Hindemith. Fou pianista de la Boston Symphony Orchestra (1944-50) i el 1950 l’obtenció d’una beca li permeté residir dos anys a Roma. La seva carrera professional es repartí entre la docència, la direcció i la composició: fou, entre d’altres, professor de composició a les universitats de Califòrnia (1953), on substituí Arnold Schoenberg, de Buffalo (1963), on creà un centre per a la creació artística que incloïa la seva pròpia orquestra, i de Boston (1991).
Debutà com a director d’orquestra el 1940 amb l’orquestra de Pittsburgh. Dirigí diverses orquestres, entre les quals la filharmònica de Buffalo (1963-70), la filharmònica de Brooklyn (1970-90), la simfònica de Milwaukee (1980-86), la simfònica de Chicago, la filharmònica de Berlín i la simfònica de Londres.
La seva obra s’inicià en el neoclassicisme, amb les influències dominants de Copland i Stravinsky. Destaquen en aquesta primera etapa la cantata The Paririe (1942), dos concerts per a piano (1943 i 1951) i l’òpera infantil The Jumping Frog of Calaveras County (1950). A partir del 1958, les seves obres són experimentals i amb incursions aleatòries: Time Cycle, per a piano i orquestra (1960), les orquestrals Echoi (1963), Elytres (1964) i Baroque Variations (1967), un concert per a violoncel (1966) i Elegy for Anne Frank (1989) i un Renaissance Concerto (1990).
Com a director, pianista i pedagog dugué a terme una important tasca en la difusió de la música contemporània.