Fundà i dirigí la Revue Hispanique (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal (1896), la Bibliographie de Góngora (1908), la Bibliographie de Jacinto Verdaguer (1912) i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911), i d'Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902) i de l’útil Manuel de l’hispanisant, en col·laboració amb L.Barrau-Dihigo (1920-25). Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.