i Antonio Fraguas y Fraguas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antonio Fraguas y Fraguas

història hist
Erudit gallec.
Loureiro de Cotobade, Galícia, 1905 — Santiago de Compostel·la, 5 de novembre de 1999

Llicenciat en lletres (1928), de molt jove s’integrà en el galleguisme: el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia. Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ (1944), continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950. El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega. Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego (1977), de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989. La seva tasca investigadora es reflectí en una abundant producció en els camps de la història, la geografia, l’art i l’etnografia de Galícia. Cal destacar Geografía de Galicia (1953), El Colegio de Fonseca (1956), Santiago de Compostela (1957), Galicia insólita (1973), Murguía, o patriarca (1979); Aportacións ó Cancioneiro de Cotobade (1985), Romarías e Santuarios (1988), Do Entroido (1994), A festa popular en Galicia (1996), entre molts altres. Rebé nombrosos guardons: medalla Castelao de la Xunta de Galicia (1984), premi Otero Pedrayo (1985) i Premio das Letras e das Artes de Galicia (1995). El 1992 fou nomenat Cronista Xeral de Galiza.

Llegir més...