Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona; l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916.