La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola; malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura; ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys. El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra. Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després de derrotar l’exèrcit de Napoleó III a Froeschwiller (agost del 1870), l’encerclà a Estrasburg i a Metz; Mac-Mahon i l’emperador mateix foren assetjats a Sedan i capitularen el 2 de setembre. El 4 de setembre fou proclamada a París la república ( Comuna de París ); el nou govern, anomenat de defensa nacional , no pogué aturar l’ofensiva prussiana. El 18 de gener de 1871 París caigué en poder de Bismarck, que aprofità l’avinentesa per a proclamar l’imperi Alemany. Per les paus de Versalles (febrer del 1871) i Frankfurt (maig del 1871), França perdia Alsàcia-Lorena i havia d’acceptar el pagament de cinc mil milions de francs i l’ocupació prussiana de l’est del país.
Mapa de la guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.