Frederic d’Aragó

Els Frederic d’Aragó, comtes de Salona (branca del casal de Barcelona)

©

Família sorgida, per filiació il·legítima, de la casa reial de Sicília i branca del casal de Barcelona.

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó . Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont (1327), i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó (mort el 1355), que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina (1338 — ~ 1350), Citó, Lidoríquion, Gardiki, Farsàlia, Domokós i Siderocàstron, fundà una església dedicada a sant Joan Evangelista a Paleokhora, prop de les ruïnes del castell d’Egina, i morí sense fills legítims, Guillem Frederic d’Aragó , que fou senyor d’Estiri i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366), Joan Frederic d’Aragó (mort abans del 1366), que sembla que fou senyor d’Egina (~1350 — ~1355) i de Salamina i el 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bodonitza i morí sense fills, Jaume Frederic d’Aragó , que fou succeït pel seu fill Lluís Frederic d’Aragó , i Bonifaci Frederic d’Aragó , que ho fou per la seva filla Maria Frederic d’Aragó , a la qual el 1394 fou ocupat el comtat per Baiacet I, que la tancà al seu harem després de fer-la muller seva. Foren fills de Bonifaci Pere Frederic d’Aragó (mort vers el 1380), senyor d’Egina (1376-80), de Carist i de la torre de Gittina, al qual, per la seva adhesió a la causa de la reina Maria de Sicília, foren confiscades les possessions; lluità contra el seu cosí germà, i el vicari general Lluís, que el féu empresonar i l’envià a Catalunya (1379), on Pere III el mantingué pres en espera de la decisió de Lluís, i aquest obtingué del rei la senyoria d’Egina (1380), que reclamava (perquè havia estat del seu pare, Jaume, que l’havia cedida al seu germà Bonifaci), segurament Constança Frederic d’Aragó (morta després del 1380), muller d’Hugh de Calverley, i Joan Frederic d’Aragó (mort vers el 1394), senyor d’Egina (1382 — ~1394) i de Piada i capità de Malta, la filla i hereva del qual (~1394-1418), senyora d’Egina, hom suposa casada (1394) amb Antoni I de Caupena.