Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños (agost del 1813), i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial (1813) que li valgué el títol de marquès de San Marcial (1834). Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra. Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis (1820) i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució.