Important pels seus estudis sobre la pintura neerlandesa dels s. XV, XVI i XVII i per la seva aportació metodològica, la seva postura enfront del problema del concepte d’obra d’art resta dins la línia filològica i té com a fonament l’objecte artístic, però no s’atura en una descripció formalista d’aquest: Von Eyck bis Bruegel (‘D’Eyck a Bruegel’, 1921), Altniederländische Malerei (‘La pintura antiga neerlandesa’, 1924-37).