Fou professor a Jena i a Heidelberg i tingué dificultats acadèmiques per les seves tendències polítiques liberals. Escriví abundants tractats (Neue Kritik der Vernunft, ‘Nova crítica de la raó’, 1807; Handbuch der praktischen Philosophie, ‘Manual de la filosofia pràctica’, 2 volums, 1818 i 1832; Politik oder philosophische Staatslehre, ‘Política o doctrina filosòfica de l’estat’, 1848; etc), on es manifesta com a adversari de l’idealisme especulatiu postkantià. El sistema propugna la inclusió dels resultats de les ciències particulars, però no admet la possibilitat de matematització dels fenòmens psíquics, punt en què difereix totalment de Herbart.