Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu. El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres. La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de D.F.E. Auber. Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició. Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries. El 1858 marxà a Le Havre, on li estrenaren la Cantata avec choeurs et soli (1868) i on, alguns anys després, li fou oferta la direcció del conservatori, llavors acabat de fundar. Ell, però, refusà i el 1881 anà a Barcelona, on, juntament amb el pianista català J.B. Pujol, inaugurà, en qualitat de director, els concerts del Teatre Líric-Sala Beethoven. L’excel·lent acollida que tingueren li proporcionà fama i li valgué la direcció de la capella de música de la Mercè. Compongué un considerable nombre d’obres religioses, entre les quals Ave Maria, Peccatem me quotidie i Salve Regina, i també obres profanes, com ara Simfonia en La, per a quintet instrumental, la suite titulada La verbena de San Juan, i sardanes.