D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb. D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals (entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878). La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic. Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins. Carles el Calb encara l’afavorí amb un donatiu d’argent per a la restauració de la seva catedral vers el 877. Assistí al concili de Troyes del 878, durant el pontificat de Joan VIII, on el rei franc reorganitzà els comtats catalans. Aquell mateix any 878 o l’any anterior Frodoí retrobà les suposades relíquies de santa Eulàlia. A la fi de la seva vida s’embolicà en una insubordinació eclesiàstica contra el nou arquebisbe Teodard de Narbona, de la qual, però, es deseixí abans de morir.