Portà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual
(MELH, fundat a Barcelona el 1971) fins el 1975, que, a la mort de Franco, sortí de la clandestinitat, prengué una actitud combativa i obrí un procés que culminà en el Manifest del FAGC
, publicat pel juliol del 1977 després de la primera manifestació de gais a l’Estat espanyol, que tingué lloc a Barcelona. Ha participat en les campanyes del moviment feminista i en les unitàries de caràcter nacionalista, polític i sindical, i és membre de l’Associació Gai Internacional (AGI). Contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País Valencià i les Illes Balears. Amb la seva lluita aconseguí l’exclusió dels gais de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1979) i llur legalització (1980).