conca del Fucino

Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.

El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani; la seva extensió era variable (el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 ). El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi. A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat. El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació; hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs. Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura (canya de sucre, patates).