Els seus poemes, que recorden l’expressió dels salms de l’Antic Testament, representaren una novetat en la literatura hongaresa. La seva visió poètica és objectiva, lliure de mòbils personals i de contingut pessimista. Publicà els reculls Változnod nem lehet (‘No t'és permès de canviar’, 1913) i Az elmúlás kórusa (‘El cor del decés’, 1921). La seva prosa i els seus drames són igualment dominats pel reconeixement tràgic de la impossibilitat que l’home es realitzi plenament i, en conjunt, la seva obra es caracteritza per la vivacitat i la historicitat, la recerca de la bellesa, la voluntat estetitzant, la indagació del subconscient i la crítica irònica de la societat. Aconseguí èxit i reconeixement només a la fi de la seva vida. Destaquen IV Henrik király (‘El rei Enric IV’, tragèdia escrita el 1931, publicada el 1940), A feleségem története (‘Història de la meva dona’, novel·la, 1942) i A Parnasszus felé (‘Cap al Parnàs’, novel·la, 1961).