i Josep Maria Fusté i Blanch | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Fusté i Blanch

Futbol
esports esport
Futbolista.
Linyola, Pla d'Urgell, 15 d’abril de 1941

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’amateur i en alguna ocasió fou convocat pel primer equip. Fou cedit a l’Osasuna (1960-62), amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada. A continuació ingressà al primer equip del Barça (1962-72), en el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols. Fou tres vegades campió de Copa del Generalísimo (1963, 1968, 1971), una de Copa de Fires (1966) i una de la Finalíssima de Fires (1971). A més, disputà la final de la Copa de Fires (1962) i de la Recopa (1969) després que en la semifinal d’aquest torneig anotà tres gols al Colònia, al Camp Nou. Típic centrecampista, fou molts anys el principal motor del Barça. L’agost del 1972, desprès d’anunciar la seva retirada, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, però se’n desdí i fitxà per l’Hèrcules. Jugà una temporada (1972-73) amb l’equip alacantí i es retirà. Amb la selecció estatal fou vuit vegades internacional i es proclamà campió de l’Eurocopa (1964) i disputà la Copa del Món (1966). Posteriorment estigué molt vinculat a l’Agrupació de Veterans del Barça, de la qual fou president fins que l’any 1989 deixà el càrrec per presentar-se a les eleccions a la presidència del club, tot i que després s’incorporà a la candidatura de Sixte Cambra. Ha exercit, també, de comentarista esportiu.

Data de revisió: 
2018-09-12
Llegir més...