Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres. Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja, el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà. Col·laborador de Qüestions de Vida Cristiana, fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar. Cofundador de CC, participà en les protestes per l’afer Galinsoga. L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas, escola d’inspiració cristiana però no catòlica, mixta i amb el català com a llengua principal, i que dirigí fins poc abans de morir. Participant de Rosa Sensat i cofundador de Cavall Fort, hi col·laborà amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc, d’on sorgiren la narració De l’Equador a Groenlàndia (1964) i el conte Sangota, el gos llop (1965). A banda, també publicà l’assaig L’educació, problema social (1965). President del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis (1967-71) i director de l’Escola de Jardineres-Educadores d’Infància de la IC del CICF fins al seu tancament (1962-72), des del 1969 fou degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, institució que contribuí a revitalitzar i a posar al servei del col·lectiu de docents, i a decantar envers l’antifranquisme donant suport a iniciatives com ara l’Assemblea de Catalunya i el Congrés de Cultura Catalana. Fou també elegit president del consell d’administració del diari Avui i d’Amics de la Ciutat de Barcelona. L’any 1981 el Col·legi instituí el premi Ramon Fuster a la millora de l’educació a Catalunya.