i Manuel Fuxà i Leal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Fuxà i Leal

escultura escult
Escultor.
Barcelona, 1850 — Barcelona, 1927

Format a Barcelona (Llotja), amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia. De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja (1896), de la qual fou director del 1911 al 1920. Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època. Entre les seves obres sobresurt l'Escolà (1870, Museu d’Art Modern de Barcelona), exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet, etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de Justícia, al Saló de Sant Joan, al monument a Colom, al convent de Pompeia, etc, l'Estalvi a la Caixa de Pensions (a la via Laietana), el Sant Jaume a la Caixa d’Estalvis Provincial (plaça de Sant Jaume), etc. Hi ha obres seves similars a Montevideo, Madrid, Ourense, Gijón, Sitges, Alella, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Reus, Sant Feliu de Guíxols, Mataró, etc. Fou president de la Junta de Museus de Barcelona.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...