Situació i presentació
Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E. Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars. El territori, molt desigual, té altituds que oscil·len entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m. El municipi és drenat pel Llobregat, que forma el límit occidental amb Navars i Puig-reig, i les rieres afluents de Merlès, Cornet i Gaià; l’últim tros de la riera de Merlès, fins a la confluència amb el Llobregat, és frontera entre els municipis de Gaià i Santa Maria de Merlès; el riu de Cornet, que es forma dins el territori, en surt a migdia per a penetrar al de Sallent; i la riera de Gaià, que neix al vessant meridional del pla de Pinós, constitueix el solc transversal del terme, el qual recorre de NE a SW abans de desguassar al Llobregat, al municipi de Balsareny. El municipi, a més del poble de Gaià, cap administratiu, comprèn el raval de la Galera o de Gramolar i el veïnat del Pla del Forn, situat a prop de Gaià. Hi ha també un nombre important de caseries i masos esparsos arreu, com ara el de Vilagaià, el de Comadons, Matamala i la Plana de Matamala, el de Vila-ramó i la Vall de Vila-ramó. Travessa el terme una carretera local que uneix, d’una banda, el poble de Gaià amb el de Navars i, de l’altra, amb el de Prats de Lluçanès (Lluçanès).
La població i l’economia
Al començament del segle XIX la població del municipi experimentà un fort creixement fins el 1860, en canvi, a la segona meitat del segle es donà una forta pèrdua. Aquest fet es repetí durant el segle XX; al llarg de les tres primeres dècades la població tornà a augmentar fins a assolir els 718 h el 1930, data a partir de la qual la davallada és força espectacular, especialment entre 1960-70, que se situa per sota dels 250 h. El 1986 només hi figuraven empadronats 149 h, i 133 h el 1991. El padró de 1996 mostra un lleuger creixement amb 160 h, però al 2005 es comptabilitzaren 157 h.
El paisatge forestal és predominant i, juntament amb els matolls, les terres ermes i de pasturatge donen al conjunt del terme la imatge de país boscós. L’escassa terra agrícola és dedicada al conreu de l’ordi. Com a nota curiosa, a l’indret de Vilagaià, al vessant S de la serra de Vilagaià, limitant amb els termes de Sallent i Balsareny, el noble gironí Francesc d’A. de Delàs i Silvestre (1747–1818), primer baró de Vilagaià, dugué a terme una original experiència agrícola amb la creació d’una colònia on reuní més de vint-i-cinc famílies, que reberen cases i terres i iniciaren el conreu de vinya i oliveres. Cal remarcar l’increment de l’explotació pecuària, principalment de porcs, ja que cada vegada més les pagesies s’han anat convertint en granges.
El poble de Gaià
El poble de Gaià (481 m; 97 h el 2006) és situat a l’esquerra de la riera de Gaià, per on passa la carretera de Navars a Prats de Lluçanès, al peu del turó de Santa Àgata (532 m), on hi ha les ruïnes del castell de Gaià (castrum Galiani), ja esmentat l’any 936. L’església parroquial de Santa Maria de Gaià data del 1694. Tan antiga com el castell, no en resten, però, vestigis importants d’obra anterior. Crida especialment l’atenció un gran casal barroc, amb façana esgrafiada, que fou rectoria i ara és hostal, tocant a la parròquia.Al poble hi ha, entre altres associacions, l’Agrupació de Propietaris Amics de la Natura de Gaià. La festa major s’escau el primer diumenge de setembre. Es fan aplecs el primer diumenge de febrer, a l’ermita de Santa Àgata, el 23 d’abril, a l’ermita de Sant Jordi de Lloberes, i el 26 de desembre a l’església de Sant Esteve de Vila-ramó.
Altres indrets del terme
El nucli de la Galera o de Gramolar constitueix un barri de cases agrupades vora el Llobregat, davant la colònia de l’Ametlla de Merola (Puig-reig). En una petita vall al peu del serrat de l’Àliga, la masia de Sant Pere de les Cigales pren el nom d’un antic temple, ara en ruïnes. El lloc és documentat des del 982 i el topònim Monistrol (Monasteriolo) podria correspondre a un antic nucli de vida monàstica extingit o en decadència. L’església apareix documentada el 922 com l’església de Sant Pere de Monistrol. A causa de la despoblació del segle XIV perdé la condició de parròquia que apareix documentada l’any 1284. Al segle XVIII l’edifici es renovà, però al llarg del segle XIX s’abandonà el culte en aixecar-se una nova església al nucli de la Galera. Hom troba altres esglésies dins el terme municipal, com l’església de Sant Jordi de Lloberes, romànica del segle XIII i documentada des del 1053, molt restaurada i situada en un alt mirador al límit oriental del terme, a tocar del mas de Sant Jordi. Al S de la capella, hi ha la gran masia del Soler de Lloberes, en un fondal vora la riera de Cornet. Completen el patrimoni artístic de la contrada unes altres dues capelles romàniques: Sant Andreu de Ginestar, del segle XIII, situada dalt un petit pujol de la serra de Vilagaià, prop del mas de Genescar, al sector SW del municipi i Sant Bartomeu de la Vall de Vila-ramó, de la mateixa època, però molt transformada al segle XVII. Hom pot fer esment també de les masies de Comadoms, a l’angle SE del terme, sobre el replà de la serra de Viranes i prop de la capçalera del riu de Cornet; Matamala i la Plana de Matamala, a l’altre extrem del municipi, vora la riera de Merlès i de la seva confluència amb el Llobregat, respectivament; Vila-ramó i la Vall de Vilaramó.