el Gaià

Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona

© Alberto González Rovira

Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).

Té uns 85 km de longitud. La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres. Travessa la Serralada Prelitoral (estret de Gaià) i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona. Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada (Montmell i Bonastre), on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal. Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar. No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges; els aiguats de tardor i d’estiu hi provoquen perilloses revingudes. Té les aigües més altes a la tardor i un altre màxim a la primavera. El mínim és a l’estiu, en què la séquia del Catllar esgota el riu. Hi ha construït el pantà del Gaià.