Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians”. Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals. Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una col·laboració nodrida (vint-i-quatre redactors), entre els quals el grup de Mistral. Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de F.P. Briz; tenia com a leitmotiv
la defensa de la unitat de la llengua. Hi col·laboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer i Joan Maragall.
Exemplar num. 1 de la revista Lo Gai Saber
(1 de març de 1868)