i Antonio Gala Velasco | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antonio Gala Velasco

Antonio Gala Velasco
© FIL Guadalajara/ Michel Amado Carpio
literatura lit
Escriptor andalús.
Còrdova, 2 d’octubre de 1936

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén (Premio Nacional de Teatro 1963), a la qual seguiren Los buenos días perdidos (1972), Anillos para una dama (1973), fantasia històrica sobre la dona del Cid; Las cítaras colgadas de los árboles (1974), ¿Por qué corres, Ulises? (1975), recreació personal del mite de l’Odissea, Petra regalada (1980), La Truhana (1992), Los bellos durmientes (1994), Café cantante (1997) i Las manzanas del viernes (2000), entre d’altres. El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es basa en un humor i una fantasia característics. La seva primera novel.la, El manuscrito carmesí (1990), entorn de la figura de Boabdil, obtingué el Premi Planeta. Dins d’aquest mateix gènere, publicà La pasión turca (1993), Las afueras de Dios (1999) i Mas allá del jardín (1995), El imposible olvido (2001), El dueño de la herida (2003), El pedestal de las estatuas (2007) i Los papeles de agua (2008). És també autor dels reculls de contes Siete cuentos (1993), Los invitados al jardín (2002) i El corazón tardío (1998) i de llibrets, entre els quals els de l’òpera Cristóbal Colón (1989). Col·laborador assidu a la premsa, ha publicat els reculls d’articles Cuadernos de la dama de otoño (1991), A quien conmigo va (1994), A quien conmigo va (1994), Carta a los herederos (1995), Troneras (1996) i La casa sosegada (1998), els volums de poesia Enemigo íntimo (1959), 11 sonetos de La Zubia (1981), 27 sonetos de La Zubia (1987), Poemas cordobeses (1994), Testamento andaluz (1994), Poemas de amor (1997), Cuadernos de amor de Antonio Gala (2001) i El poema de Tobías desangelado (2005) i l’autobiografia Ahora hablaré de mí (2000).

Llegir més...