Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén (Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965), a la qual seguiren Los buenos días perdidos (1972), Anillos para una dama (1973), fantasia històrica sobre la dona del Cid; Las cítaras colgadas de los árboles (1974); ¿Por qué corres, Ulises? (1975), recreació personal del mite de l’Odissea; Petra regalada (1980); La Truhana (1992); Los bellos durmientes (1994); Café cantante (1997); Las manzanas del viernes (2000), i Inés desabrochada (2003), entre d’altres. El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es basa en un humor i una fantasia característics.
La seva primera novel.la, El manuscrito carmesí (1990), entorn de la figura de Boabdil, obtingué el premi Planeta. Dins d’aquest mateix gènere, publicà La pasión turca (1993), Las afueras de Dios (1999), Mas allá del jardín (1995), El imposible olvido (2001), El dueño de la herida (2003), El pedestal de las estatuas (2007) i Los papeles de agua (2008). És també autor dels reculls de contes Siete cuentos (1993), Los invitados al jardín (2002) i El corazón tardío (1998), i de llibrets, entre els quals els de l’òpera Cristóbal Colón (1989).
Col·laborador assidu a la premsa, publicà els reculls d’articles Cuadernos de la dama de otoño (1991), A quien conmigo va (1994), Carta a los herederos (1995), Troneras (1996) i La casa sosegada (1998). També publicà els volums de poesia Enemigo íntimo (1959), 11 sonetos de La Zubia (1981), 27 sonetos de La Zubia (1987), Poemas cordobeses (1994), Testamento andaluz (1994), Poemas de amor (1997), Cuadernos de amor de Antonio Gala (2001), El poema de Tobías desangelado (2005) i Desde el Sur te lo digo (2019), l’autobiografia Ahora hablaré de mí (2000) i el llibre d’aforismes Quintaesencia (2012).
Entre altres premis i reconeixements, l’any 2020 fou guardonat amb el Premio Nacional de teatre Pepe Isbert.