Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma. Obtingué en propietat el Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell, un préstec de 100 reals. A la mort de Joanot, reclamà la novel·la, sense èxit, el seu germà Galceran. Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu.
Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en la redacció de la novel·la i que la seva col·laboració fou progressiva: inicialment amb passatges introduïts als episodis de les aventures de Tirant al nord d’Àfrica, devia augmentar en els referents a la segona estada de Tirant a l’imperi grec i encara més als darrers capítols de la novel·la. Hom considerà, però, que segurament aprofità sempre un text anterior escrit per Martorell, potser no completament revisat per aquest, i que són deguts a Galba alguns episodis que, en principi, no corresponen a la suposada intenció literària de Martorell (així, el del drac i el cavaller Espèrcius, d’una palesa inversemblança). Al “colofó” del Tirant, hom li atribuí a Galba l’autoria de la part final de la novel·la.
Tanmateix, estudis recents minimitzen la participació de Galba com a coautor de la novel·la.